«Ara es parla de vendes, no de valors literaris»

     L’entrada d’aquesta setmana parteix d’aquesta afirmació –que, com l’Ara Balears*, utilitzam a mode de “titular”– de Robert Saladrigas. La seva observació és notícia perquè a les darreries del mes passat va publicar en dos reculls (Rostros escritos i Paraules d’escriptors, a l’editorial Galaxia Gutenberg) les seves entrevistes a autors catalans i espanyols realitzades entre 1968 i 1975 per a la revista “Destino”. I amb aquestes paraules confronta les preocupacions dels escriptors d’aquella època amb les d’avui dia.

     Que les vendes siguin la principal dèria dels escriptors –i dels crítics, dels editors...– és una conseqüència més del model econòmic i social en què vivim. Efectivament, el capitalisme i el consumisme regeixen tots els aspectes de la nostra societat, alhora que les ciències exactes, els nombres i les lleis indiscutibles s’han deïficat en detriment de les reflexions filosòfiques, la relativitat humanista i els valors artístics. És a dir, que la preocupació pels valors literaris fos substituïda per la preocupació per la sortida econòmica de la “producció” (entre cometes perquè som reticent a parlar de l’art en termes de producte-consum) no hauria de sorprendre ningú amb una mica de consciència.

    Això no obstant, alhora l’afirmació ens sona tòpica, amarada del conservadorisme que fa que el passat es miri sempre des del vidre de la nostàlgia. Sembla que és una tendència molt arrelada girar els ulls al passat i mirar recelosament el present. Amb això vull dir: és que abans no preocupaven les vendes? Potser el model econòmico-social actual ha accentuat, o ha emfatitzat i il·luminat aquesta qüestió, però de manera més o menys conscient, més o menys subjacent, les vendes (la fama, el reconeixement del públic i el benefeci econòmic, és clar) han estat una preocupació per tot escriptor –potser exceptuant alguns elitistes que s’ufanen de la seva il·legibililtat i d’escriure per a les minories–. I aquesta preocupació no anul·la necessàriament la preocupació pels valors literaris. Potser avui dia l’entrevistat tendeix a “parlar més de vendes”, però això no significa necessàriament que no preocupessin també els entrevistats dels anys 70, ni que les vendes siguin una bena que impedeix tenir consciència dels “valors literaris”.
    A partir del cas anecdòtic que representa el potser desafortunat comentari de Saladrigas, hem volgut reflexionar, ni que sigui elementalment, sobre com la idealització i la nostàlgia són habituals a l'hora d'elaborar judicis. Fent-ne abstracció, podem afirmar que l'anàlisi de la situació actual de la literatura (i de l'art en general) cau fàcilment en el menyspreu i potser la desconfiança pel que és nou.

    Per tot això, vull dir sí, reivindiquem i subratllem la importància de la qualitat literària, la importància de les reflexions profundes, locals o universals, que els escriptors saben expressar millor que la resta de mortals, apostem pel model d’entrevista que permeti conèixer una mica més aquell artista que ens ha captivat, però no esperem que les vendes deixin de ser preocupació i tema de conversa mentre no canvii l’escala de valors de la nostra societat.

*(Podeu consultar la noticia a:
http://www.arabalears.cat/premium/llegim/Robert_Saladrigas-Galaxia_Gutenberg-Destino-Entrevistes_0_1093690657.html)