Sap que la soca més s’enfila
quan més endins pot arrelar
Ja s’ha anunciat que la XXV Setmana del Llibre
en Català, que començarà demà, presentarà Antoni Maria Alcover i l’Editorial
Moll com els seus principals eixos temàtics. És indiscutible el paper que
personatge i editorial han representat pel món literari català a les Balears,
però alhora ens serveix per exemplificar la tendència a la paradoxa que sembla
definir el panorama cultural català. Són aquestes figures un llast, o un
fonament imprescindible sense el qual és impossible el plantejament d’una
activitat cultural com aquesta?
I és que el Programa de la XXV Setmana del Llibre
en Català té previst presentar novel·les
d’autors del panorama actual balear –Guillem Cortés, Maria Coloma Mairata, Pep
Toni Bauçà, Neus Canyelles, i Joan Carles Martí, aquest darrer, valencià–, a fi
de promocionar i donar a conèixer, segons sembla, la novel·la més actual. La
Setmana del Llibre en Català es presenta, així doncs, com un intent d’equilibri
entre l’autoritat canònica dels clàssics i la modernitat. Caldrà veure si
aquesta tendència a lloar i posar de relleu la tradició i el passat eclipsarà
les figures que malden per obrir-se pas o si, per contra, les “novetats
editorials” prendran rellevància en tant que connectades amb els “nostres
clàssics”.
L’aposta per la presentació d’autors no
pertinents al Principat (sembla que només es parlarà de Pla) respon potser el
desig de desplaçar l’atenció cap a “la perifèria”, objectiu que em sembla
positiu encara que, personalment, trobo a faltar un panorama més ampli. D’altra
banda, vull remarcar l’intent d’equilibrar l’espai dedicat a cada gènere,
malgrat que la poesia es focalitzi en un espai esquifit dedicat a les glosses, i
que el teatre s’enfoqui al públic infantil (basti remarcar la presència del
Circ bover o els contacontes) o bé es redueixi a l’àmbit teòric. Les
intencions, bones, el plantejament, millorable.
Alguns interrogants que es plantegen: el pes
innegable dels autors canonitzats pren protagonisme als autors actuals? Respon
la focalització de l’atenció en autors “perifèrics” a l’objectiu d’integrar-los
dins el conjunt català? Es presenta la Setmana del Llibre en català com una
activitat que integra tots els gèneres de manera efectiva? S’adreça a la
totalitat de la població?
I vull deixar constància que, mentre es
prepara aquest acte de reivindicació de la nostra llengua i literatura, que en
principi manifesta salut i benestar, els catalans s’estan manifestant contra
tot un conjunt de modificacions i atacs que es materialitzen en l’anomenada
Llei Wert (les retallades, les reformes educatives de la LOMCE, etc.). Tot
plegat, doncs, un panorama paradoxal al qual sembla que ja estam avesats, tal
és la constància d’aquesta polaritat. I és que una passejada general pel
panorama cultural català sempre ens deixa aquest sabor agredolç a la boca: el
curs de les iniciatives culturals i la salut de la nostra literatura topa
sempre amb tot d’entrebancs que ens fan tocar de peus a terra.
Partint de la concepció de la literatura no
com quelcom que es tanca en ella mateixa, sinó com una manifestació cultural
que manté una relació de diàleg amb la societat, i que és sensible al context
social, a la resposta del públic, al panorama econòmic, a l’impacte de les
lleis que la regulen i al paper que pot ocupar dins l’educació, plantejam
aquest bloc com una pinzellada subjectiva i personal que pretén ajudar a
dibuixar el panorama de la literatura catalana actual.
