Històries que ensenyen a créixer

«Jo hauria preferit que fos una mica més abraonat, més decidit. Ostres, amb les seves qualitats podríem haver fet moltes coses, fins i tot guanyar algun calé. Però ell era tranquil, serè, seriós, i una mica cagat també. I jo era un llançat. La nit i el dia, però ens respectàvem.

Per això ens vam fer tan amics d’adolescents.»

                                                                       Una història de carrer. Rafael Vallbona.

     Escriure literatura infantil o juvenil és una decisió arriscada. Valenta. Bé, potser ara ja no, però ho era bastant des del 45 fins als anys 60 i 70, perquè l’escriptor s’havia d’enfrontar a un prejudici arrelat dins la nostra cultura. El discurs habitual girava entorn de la promoció de la literatura elitista i de l’excel·lència literària i això, és clar, marginava la literatura majoritària. Els escriptors no escrivien per al gran públic, sinó que procuraven mantenir la producció al nivell més alt possible. Quan parlam de “majoritària” ens referim als best-seller, a la literatura de gènere –negra o policíaca, romàntica, de ciència ficció, històrica, de terror, fantàstica–, però també a la literatura juvenil. Obres que, generalment, tenen una qualitat literària més baixa, però amb molta capacitat d’enganxar els lectors.

    Avui dia, en canvi, la literatura infantil i juvenil s’ha revalorat: autors com Josep Vallverdú (1961), Joan Triadú (1964) o Trencavel (1975) ja es varen preocupar de manifestar la importància que té l’existència d’aquest tipus de literatura dins qualsevol cultura. Perquè arriba a un públic ampli, perquè desballesta la percepció que llegir és complicat, i també perquè fidelitza un públic lector en llengua catalana (o en la llengua que s'escrigui). És necessària la literatura juvenil en català perquè el lector es familiaritzi amb la llengua i el llenguatge, perquè ajuda al desenvolupament de les capacitats dels adolescents i també perquè els lectors no neixen del no-res, sinó que es van formant amb el temps. No podem pretendre que un al·lot que no ha llegit mai res en català (o només ho ha fet durant la infància, o ha llegit traduccions o, directament, en altres llengües) esdevengui un lector adult en català així com així.

     Aprendre a llegir és un procés llarg. I només si existeix literatura majoritària té futur la literatura elitista. Avui dia la literatura juvenil ja no és un problema perquè comptam amb molts escriptors que conreen el gènere (com Isabel Clara Simó, Margarida Aritzeta, Rafel Vallbona o Miquel Rayó), col·leccions de literatura juvenil (Espurna, de Bromera; Trencadís, d'Andana; Barcanova infantil i juvenil; Columna del Grup 62), es convoquen premis de literatura juvenil (com el de Barcanova o el Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil), fins i tot se celebra el dia de la literatura infantil i juvenil, existeix un diccionari d’escriptors d’aquest gènere i, en definitiva, té presència dins les llibreries i les fires dels llibres. Però els autors que es varen abocar a la literatura juvenil varen fer una tasca essencial que no ha de morir. I en volem rendir un humil homenatge.

     Personalment ens atreu la literatura juvenil perquè, deixant de banda els motius funcionals de rigor que ja hem esmentat, ens sembla la condensació i, alhora, l’expansió de l'univers de tradició oral present a totes les cultures (sí, parlam de rondalles i contes). Perquè el que s’anomenen narracions de formació –aquelles en què el protagonista passa unes peripècies que el condueixen a la maduració i al coneixement de la vida–, tan comunes i necessàries en qualsevol grup humà, són també novel·les juvenils en què el lector aprèn a viure. No volem dir que les novel·les juvenils hagin de ser modèliques, però sí que esdevenen fonamentals en el procés de formació de la personalitat dels adolescents, i que intervenen en la transmissió d’uns valors i unes idees.
      En el camp del folklore (estudis etnopoètics i folklòrics) s'ha estudiat llargament el valor simbòlic dels processos de transició des de l'adolescència fins a l'edat adulta (exemples com el que s'anomena el cicle de l'espòs transformat, que es materialitza en el mite de Psique i Cupido o, si ho preferiu, de la Bella i la Bèstia): és un gran tema que ha ocupat innumerables històries orals de totes les tradicions i de totes les èpoques i que intenta explicar, en definitiva, el procés de creixement i aprenentatge vital. En el rerefons de les novel·les juvenils encara batega aquesta voluntat d'ensenyar als joves que el creixement forma part del procés natural de les nostres vides, i d'acompanyar-los durant aquest procés. 
     I si les històries sobre l'aprenentatge vital són universals i eternes, escriure literatura específicament per infants o adolescents és un hàbit més aviat recent. Enllaça amb el desenvolupament de les teories psicològiques i pedagògiques del segle XX, que posen de manifest la importància cabdal del consum cultural dels més joves, que intervé en l'evolució personal i el procés de maduració. Créixer és un tema universal, és clar, però es pot créixer de moltes maneres. I la literatura ens pot ensenyar alguns camins per fer-ho. 
   
     «Dels dotze als divuit anys, nois i noies no tenen gairebé res per a llegir, i pensem que aquesta edat en comprèn en realitat més d'una, a part de la diferència de sexes. D'altra banda, la capacitat lectora hi és ben notable, molt superior, és clar, a la que correspon a la infantesa. El buit actual compromet seriosament l'esdevenidor del llibre en català, malgrat tot allò que han fet o hagin pogut fer les publicacions infantils. El parèntesi forçat d'aquests anys decisius i àvids, pot fer molt de mal, i hem de reconèixer que en fa. El noi o la noia abandonen la lectura en català, si la practicaven, amb el mateix abandonament maquinal i biològic amb què tots abandonem tot allò que acompanyava la infantesa. De grans ja, i adquirida independència, podran furgar, si en tenen la curiositat o la disposició, en la literatura d'ús general i exigent, quants, però, ho faran en català? Molts n'hauran d'adquirir, amb dificultat, l'hàbit.» 

Joan Triadú: "La nova etapa del nostre llibre"

dins Serra d'Or, 5 (1964)