S'escolta com el trepig
d'una bellesa immortal.
Voler l'impossible ens cal
i no que mori el desig.
Marià Villangómez
La celebració de la festa de Sant Jordi es va
tenyint, progressivament i cada vegada amb més intensitat, del vernís polític i
reivindicatiu que ja s’intuïa fa temps. Les camisetes verdes –i els llibres
sobre camisetes verdes–, la sensibilitat dels escriptors que decidiren no signar llibres a l’FNAC per empatia amb les manifestacions o editorials com Llegir en
català, ens recorden aquesta indivisibilitat de la cultura amb les lleis que la
gestionen. Segurament parlar de cultura significa parlar també d’acultura o de
polítiques anticulturals que traven i malmeten l’educació i les arts. I es fa palès així el tarannà compromès de molts escriptors, que no és cosa del nostre segle sinó que forma part del caràcter de molts artistes de la història.
D’altra banda, també ens pareix important parlar de la
influència de la publicitat com a mecanisme de poder que també té un paper rellevant en
la construcció del nostre panorama literari. Les portades de tapes dures i de
colors vistosos, els llistats de recomanacions i els grans cartells publicitaris reflecteixen la seva
efectivitat en les xifres de venda (veure els més venuts). La fira del llibre és una mica un maremàgnum en què els compradors, i també els de l'altre costat (venedors, editors, escriptors) tenen actituds contradictòries i diverses. Mentre passejàvem per les aturades saturades de llibres i de persones, record haver sentit: «No puc anar-me'n
sense haver comprat un llibre!» De manera que, com en totes les activitats
culturals, conviuen les pinzellades de reivindicació política (la idea que la
diada s'ha de celebrar com una manera de mantenir la cultura pròpia, com la
manifestació del caràcter nacional, com una manera de fer front a la malmesa
situació del català), l'interès purament econòmic, el desig d'acostar
literatura a la població (i el desig de la població d'acostar-se a la
literatura) i la satisfacció (hipòcrita i superficial? naturalment humana?) de
sentir-se part de la celebració, de fer el que fan els altres (els qui compren
un llibre per decorar les parets de la sala d'estar, els qui van a la fira per
poder dir que hi han anat). 
A més, existeixen llibres escrits amb
voluntat d’esdevenir èxits de vendes, existeixen premis literaris prestigiosos
que atrauen la vista i enlluernen, existeixen fenòmens com les celebracions “Any
de...”, i existeix també l’èxit post-mortem (cas sonat de la revifada de vendes de García Márquez). En definitiva, no només el gust
per unes obres o unes altres, sinó també la tria d’un llibre i no un altre està
determinat per més factors que no ens pensam, i que tenen molt a veure amb diversos
mecanismes de poder, més o menys evidents, però inevitablement presents.
La idea de celebrar el dia del llibre, que
cada any engega moltes iniciatives (contacontes i altres activitats per
infants; escriptors que signen llibres; concursos i promoció del contacte entre
editors i escriptors; festivals de cinema, etc.), ha traspassat les nostres
fronteres de manera que d’altres ciutats com Berlín o Londres també acullen la festa. El principal culpable de la
projecció exterior de la diada és l’Institut Ramon Llull, que ha treballat molt
per fer possible la celebració de la festa a totes les universitats estrangeres
que realitzen estudis catalans (162, en total). Una dada d’aquestes que
col·laboren en la millora de l’autoestima nacional.
De qualsevol manera, i malgrat la vinculació
de la festa amb política i altres misèries de la perifèria de la festa, es tracta d’una tradició celebrada
des del segle XV, la celebració del patró de Catalunya, que serveix d’excusa per
acostar la literatura a tota la societat, que se la troba cara a cara a cada
racó de les ciutats i pobles –i no només exposada tímidament als establiments–.
Una excusa per practicar l’hàbit saludable de llegir, i de valorar una mica més
les coses pròpies. I per engalanar els carrers amb banderes, roses i llibres, pel goig de veure la cultura a les nostres mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada