«La primera idea d'aquest primer dia de classe, i potser l'única important, és que si alguna vegada, en algun temps passat, havia estat possible comprendre el món, cosa d'altra banda ben dubtosa, ara certament no ho és».
El professor d'història. Joan Francesc Mira.
Amb aquesta entrada cloem, al menys per ara, aquest blog de literatura catalana actual, que esperam que hagi sigut d'interès. De les cabòries que hem anat anotant al llarg d'aquests mesos podem concloure que potser és difícil descriure el panorama actual de la literatura catalana perquè significa analitzar les coses sense la perspectiva del pas del temps, però també perquè precisament la nostra és una època de canvis, de dispersió, de convivència de moltes idees i en què afloren maneres de veure el món molt diverses. Tanmateix, però, potser mai no hem entès res del món, com assenyala sàviament Francesc Mira.
L'apoderament dels grups subalterns (literatura feminista/ de dones, d'immigració), que han pogut fer sentir la seva veu, però també processos com la recuperació de la memòria històrica, esbossen un paisatge complex, caracteritzat per la diversitat i fins i tot per la contradicció interna.
Ja hem vist que la literatura, també la catalana, compta amb tot d'iniciatives (premis literaris, diades de celebració) que semblen conduir-la per bon camí, malgrat la força d'altres entreteniments i espais de difusió dels somnis i malsons dels móns interiors (els videojocs i el cinema, sobretot). Volem ser optimistes i reiterar que la millor manera d'estimar la literatura és llegir, conèixer el nostre patrimoni i mantenir una actitud oberta cap a les noves tendències que van obrint pas.
Llegirem, doncs.
La paraula escrita ens acompanya i acompanyara perque no es substituible com a forma creativa d' expressio del pensament huma.
ResponElimina